Si voleu dibuixar també un somriure als llavis, aquí us ho podem fer.
vi ranci, vino rancio
Vi ranci, tradicional.
Cada quatre o cinc anys, a casa dels meus pares repetim una vella tradició: Agafem most, el posem en una olla d’aram, i el reduïm a foc lent un 50%, i un cop s’ha refredat i reposat, el filtrem i l’afegim a les botes de vi ranci que tenim al celler, i on inicia una lenta i tranquil·la fermentació, que dura molts dies. Després, seguint un sistema de soleres (soleras y criaderas), el vi es va passant, en petites quantitats d’una bota a l’altre, acabant el seu recorregut a la bota petita, que conté una solera de 1870.
Per Nadal, es treu una mica de vi de la bota petita per a poder prendre amb postres. És un vi ranci tradicional de color caoba, dens, que regalima com la mel, amb una boca profunda, densa i llarga, que et fa tancar els ulls i restar una estona amb silenci, dibuixant finalment, un somriure als llavis.

