El millor restaurant amb gall del Penedès

El millor restaurant amb gall del Penedès
Com el Penedès no hi ha res. O era el Vallès? Ja no ho sé, a mi ja tot em sembla el mateix despropòsit, la veritat.
Aquesta setmana, al “Joc de Cartes” busca el millor restaurant amb gall del Penedès, i descobrirem que pots ser bon cuiner però també pots ser un gran imbècil. De fet, l’imbècil oficial (de moment) del 2024.
Comencem.

Celleteca de Cal Bayó.
El restaurant té unes magnífiques vistes a la via de l’AVE, per poder veure la velocitat de la vida. Ves que no vulgui dir alguna cosa això. Que a vegades la vida et dona pistes… que et dona indicacions… de què has de marxar d’allà a tota velocitat, no sé… ja m’enteneu.
El restaurant és molt “cuco”, ben decorat i amb una cuina dotada de l’última tecnologia, tanta tecnologia que no té fogons, no té foc.
Es nota que la Mercè fa poc que va sortir de l’escola de cuina i vol aplicar totes les tècniques modernes que li han ensenyat, però tota aquesta modernor, no l’acaba de quadrar al plat. Busca uns plats efectistes, estètics, però la mescla de conceptes la traeix i el resultat al plat frega el desastre. Ha servit uns peus de porc amb melmelada. Acollonant. Ni el Marc Ribes s’ho podia creure. Una cosa és innovar i l’altre és no tenir res al cap.
Deixem-ho en què li falta aclarir-se i posar ordre a la seva creativitat. En Julià, el cuiner del restaurant Vilagut, a banda de tots els comentaris repel·lents que ha anat fent, li ha posat un 3. S’ha de ser malparit.

Celler d’en Bacus.
En començar el programa vaig veure a Google que el local ja estava tancat. Això em va fer pensar, – ja que jo soc molt intuïtiu- que aquest restaurant no havia guanyat el joc de cartes, encara més, que l’havia perdut clarament.
Però hem vist un cuiner que diu que fa només un any que s’hi dedica, i ha ofert un molt bon nivell de cuina, i tots han estat d’acord a dir que han menjat molt bé.
El Julià li ha posat un 6, perquè li ha semblat un menú bé, amb una qualitat bé, pel que han pagat bé i diu que és un restaurant bé. O veieu com aquest noi és ben imbècil?
El celler d’en Bacus, tot i estar actualment tancats, he pogut veure a instagram que torna a obrir ben aviat, en una altra localització. És una bona notícia. Hi anirem.

Fonda Neus.
I arribem al desastre d’aquesta edició. La gerent, la Núria Carbó, ha anat donant lliçons als altres concursants i quan s’ha arribat al seu restaurant, s’ha vist que de lliçons no en pot donar cap ni una. La fonda Neus és un establiment amb 95 anys d’història i que si arriba al centenari, serà un autèntic miracle. És un transatlàntic, que fa aigües des dels anys 90 i va completament a la deriva.
La cuina que ha ofert ha estat això: un desastre. Una cuina de menú de polígon. Ha presentat una amanida de favetes dient que era d’un proveïdor de proximitat. Resulta que es tractaven d’unes favetes de pot, de la marca Alsur, fabricades a Antequera (Màlaga). De proximitat total.
A la Núria li han preguntat quant feia que tenien l’actual cuinera i ha dit que des dels 90. Ha anat corrents a la cuina i la cuinera li ha dit que feia 8 anys que treballava allà. O sigui, que la Núria – recordem que és la gerent -, des dels 90 que no entrava a la cuina. És que ja no sé si riure o plorar.
I la resta de plats que ha presentat… m’han recordat la cuina dels 90 a Vall d’Hebron. A l’hospital vull dir. Aquella cuina que aconseguia que els malalts agafessin l’alta abans d’hora.
De fet, Fonda Neus disposa de 10 habitacions perquè, un cop hi has menjat, van detectar que hi havia comensals tan horroritzats pel que havien vist al plat, que no tenien esma per poder agafar el cotxe i es veien incapaços de conduir. Un cop païts i reposats a les habitacions, ja podien agafar el cotxe i marxar a tota velocitat per la AP7.

Vilagut,
I amb moltes ganes arribem al restaurant Vilagut amb el Julià Vernet al capdavant.
El primer que veiem és que els cuiners porten publicitat a l’uniforme. Concretament publicitat d’un champagne: S’han de tenir uns collons com campanes per portar publicitat d’un champagne a Vilafranca del Penedès. Uns collons immensos.
Poques vegades he arribat amb tantes ganes per veure què fa un concursant, un concursant que fa estona que veus que és un imbècil de manual, però que a més a més tens ganes de què sigui un inútil. Res més allunyat de la realitat. En Julià té un bon restaurant, el seu sommelier ha ofert un bon servei de vi envinant les copes dels comensals ( servei copiat de cal Xim) i amb un nivell de cuina molt bo, servint els millors plats de programa.
Ràbia? Si fa ràbia. Però cuina bé. És un imbècil que cuina molt bé.

Però encara faltava la confrontació i allà hem pogut veure la magnitud del personatge. El Julià ha votat amb notes de 2, 3 i 1 als seus companys. S’ha de ser mala persona, gairebé fill de puta, per votar amb aquestes notes tan baixes, posant només un 6 al millor contrincant. Notes posades a la baixa, amb mala bava, només per intentar guanyar el concurs. De fet, ha guanyat el concurs i ha guanyat també el menyspreu de tota l’audiència.
I personalment, jo li dono el títol d’imbècil del joc de cartes del 2024.
Au, fins la setmana vinent.