El desembre de 2019 el Celler Vega Sicília m’ofereix l’oportunitat de visitar al seu celler emplaçant-la pels primers mesos del 2020, però com tots sabem va arribar la pandèmia que ho va destarotar tot.
Feia molt de temps, massa, que tenia pendent aquesta visita i finalment, cinc anys després ha arribat el dia. Juntament amb dos sumillers de solvència contrastada, quedem als voltants de l’INCAVI (Vilafranca del Penedès) i a les 6h00 emprenem el viatge en cotxe.
Per un motiu físic d’espai-temps que ara no entrarem a valorar ni jutjar, arribem al celler 1h15 abans de l’hora programada, fet que ens permet fer temps tot visitant l’imponent Castell de Peñafiel (segle X) i fent un beure en un truculent establiment de Quintanilla de Arriba, anomenat Bar Ciervo Rojo. No tinc paraules per descriure l’interior d’aquest establiment ni la predisposició de servei del seu “propietari”.
Mirant un improvisat taulell d’anuncis veiem que hi ha una mobilització popular contra una plaga que anomenen “topillo” (Microtus Arvalis) i en preguntar-ho als inquilins de la barra del bar, un indígene del poble ens diu que tota la culpa és de la Junta de Castilla, que va voler protegir aquests rosegadors considerant que serien bons per alimentar/potenciar les aus rapinyaires de la zona, i ara, és una plaga de proporcions bíbliques que destrueix la majoria dels cultius de la zona (de remolatxa, patata, ceba i pastanaga).
Ja sabem que en aquest país tots els problemes vénen o bé d’un polític incompetent o bé d’un funcionari desidiós.
Amarat d’aquesta ràbia col·lectiva contra l’administració, faig un donatiu per ajudar els pagesos de la zona a lluitar contra el topillo, i, agafem el cotxe marxant cap a l’entrada de Vega Sicília, on un cop identificats i acreditats, accedim al recinte per començar la visita,
Ens reben la Inés i en Rodrigo, i ens comenten que el celler no està obert al públic i que no fan visites.
La finca és espectacular: trobem un estol de jardiners segant els parterres de gespa i cuidant tota l’arbreda, d’una propietat amb 1000 hectàrees, 210 Ha de vinya, l’edifici amb el celler original (1882), un celler nou amb boteria pròpia (2010), un palauet envoltat de jardins immensos, i un jardí Zen amb la col·lecció més important d’Aurons nans (Acer palmatum) del sud d’Europa.
De fet, l’actual propietari del celler, en Pablo Alvarez, va fer construir aquest jardí com una de les mesures contra el desdoblament de l’N-122 i evitar la destrucció de part de les vinyes de la propietat.
La meva última visita al Vega Sicilia va ser el 2003, quan encara no s’havia ni projectat el nou celler, i hi havia un altre enòleg, en Xavier Ausàs que feia no massa temps que havia substituït a l’enòleg Mariano Garcia.
Al 2010 es va construir el nou celler just darrere del vell, i reconec que un cop visites aquest celler, tot el que puguis visitar després, queda absolutament penalitzat per l’espectacularitat d’aquest.
Tot està pensant, tot està dissenyat, tot està rumiat fins a l’últim detall, i tot s’ha construït buscant l’excel·lència en els materials, en l’arquitectura i en la neteja. Mai havia vist un celler tan net i lluent com aquest, sense ni una gota de pols o de desgast enlloc. Sembla tot nou acabat d’instal·lar.
No cal dir que disposen de l’última tecnologia en tot i la millor maquinària del mercat, amb les tines suficients per vinificar parcel·la a parcel·la amb la millor selecció de grans amb unes taules de selecció vibradores) per elaborar els vins.
Especialment interessant la visita a la boteria pròpia, on et rep aquella agradable aroma de fusta torrada que impregna tot l’ambient de la nau on tres operaris comandats per en José Enrique, fabriquen bona part de les botes que s’utilitzen al celler, i veure’n tot el procés seguint les senzilles però detallades explicacions d’en José Enrique ha fet que la visita fos més especial encara.
Acabem la visita del celler passant a la sala de tastos on ens esperen alguns dels vins que elaboren.
Mandolás 2022, Tokaj-Oremus, Hungria. 22€
Del celler que el grup te a Hongria, tastem el Mandolás elaborat únicament amb raïm furmint, i amb una criança de sis mesos en botes de roure hongarès.
Inicialment en nas apareixen uns records de codonyat que ens farien pensar en indicis de botritys, però de seguida apareixen unes fruites cítriques fresques, fruita blanca madura i notes minerals. La boca destaca la seva marcada acidesa tot i venir d’una anyada càlida.
Un vi molt agradable que ens assegura una bona evolució els 10 anys vinents.
Valbuena 5º, 2020, Vega Sicília, DO Ribera del Duero, 190€
Aquest és el vi d’entrada de la gamma de la casa, fet amb Tinto Fino i un 3% de Merlot. El vi fa una criança de vint-i-quatre mesos en bota, dotze mesos en tina de fusta i sis en tina d’inoxidable. L’anyada 2020 va venir marcada per dues coses: la pandèmia i la pluja.
En nas destaquen primer de tot els torrats de la bota (aromes de coco) que tant recorden a l’aroma que ens hem trobat a la boteria, fruita negra madura, cuirs nobles, pebre, tabac, prunes en licor…
En boca trobem una certa frescor, un vi fluid, prim, amb un taní polit, i amb els torrats de la fusta dominant en tota la seva estructura.
Único 2015, Vega Sicília, DO Ribera del Duero, 420€
Vi icònic de la casa, fet amb Tinto Fino i un 4% Cabernet Sauvignon. El vi fa una criança de cinc anys en fusta i cinc anys en ampolla abans de sortir al mercat.
Aquesta anyada és la primera que va fer l’actual enòleg de la casa, en Gonzalo Iturriaga. I només flairar el vi ja veiem un canvi en l’estil dels vins que han caracteritzat sempre aquesta casa. Si bé abans trobàvem aquella fusta més usada i unes puntes d’acidesa volàtil (completament normals en aquestes criances), ara, trobem un predomini dels torrats de la fusta, amb una fruita negra madura, un vi més perfumat, un vi amb una boca una mica més musculada que el Valbuena 5º, però amb un caràcter de vi més modern amb unes fustes molt més noves i torrades que les utilitzades abans de la seva arribada.
M’ha sorprès que Vega Sicília hagi “deixat” canviar l’estil que ha identificat els històrics vins de la casa.
Oremus 5 puttonyos 2018, Tokaj-Oremus, Hungria. 62€
Acabem el tast amb el 5 puttonyos, un vi dolç (169g/l) elaborat amb les varietats Furmint, Zéta y Sárgamuskotály. Fermenta en botes noves de roure Hongarès, criança de 2 anys en bota i tres anys de criança en ampolla.
L’anyada 2018 ha estat la més seca i calorosa de l’historia del celler, amb més sobremaduració del raïm i amb menys botrytis del que és habitual.
En nas tenim trobem aromes de codonyat, orellanes, fruita confitada, mel… però també notes florals i cítriques, acompanyat d’una lleu acidesa volàtil (pegamento imedio).
Dolç en boca, però gens embafador per la seva bona acidesa que li dona frescor i el fa viu. Un vi llarg i net. Molt agradable, que pot assegurar llargues sobretaules.
I dit això, rebem com a obsequi un llibre sobre Vega Sicília escrit per en José Peñin i marxem.
Magnífica visita al celler Espanyol més prestigiós a nivell internacional.

