Aquesta ha sigut l’edició que més fàstic m’ha fet, i no per les condicions higièniques del Bar Martínez de Mataró, sinó per l’actitud de la Miriam Artés la “cap de sala” del restaurant Ambiente de Sant Vicenç de Montalt, que amb la seva manera indigna de votar, ha guanyat el concurs.
Ni els vots del Marc, ni el plat estrella que ha rebut el Cobalto, han pogut evitar que el restaurant Ambiente amb la menyspreable Miriam hagi guanyat aquesta edició.Un mala edició la pot tenir tothom. Tristament.
Comencem al Bar Martínez de Mataró, just davant de la platja, on Aya El Kebdani i Carles Moyà seran els dos personatges visibles.
La Aya és una noia del Marroc que hi treballa de cambrera, i el seu germà n’és el cuiner. Diu que vol que els seus pares se sentin orgullosa d’ella perquè ha estat la primera filla que ha estudiat a la universitat.
De fet, a la Aya l’hem vist preocupada per fer una desfilada de hyjabs que de res més. I de puntuar malament als altres, també.
Pel que fa al Carles Moyà… tal com va apuntar el Marc en una entrevista a Rac1, com que al programa es demana que es parli en català, a vegades han d’agafar a qui poden per a representar el paper – ja que moltes vegades el cuiner no parla català-. D’aquí doncs, que hi fos ell.
En Carles s’ha presentat com a assessor del restaurant i diu que viu entre Andorra i Vilassar. Durant la visita al Bar Martinez l’únic que l’hem vist fer és pimplar-se una ampolla de vi blanc i, que quan trontollant els ha portat la factura del dinar, ha trobat la taula de miracle de tant bufat que anava.
Pel que fa al local és un bar de carretera, a la nacional II, on transitem camions, tràilers, killos tatuats amb cotxes tunejats i el tren de rodalia passant cada 15 minuts. Un homenatge a la derrota.
I els plats, han resultat sorprenentment ben presentats, però l’àpat ha sortit a 46€ per cap, que per estar al costat de la carretera i estar tot l’àpat respirant fum de camions, encara ho trobo BARATO.
Anem cap a Sant Vicenç de Montalt, al restaurant Ambiente. I dic Ambiente perquè el restaurant es diu Ambiente, encara que durant el programa n’han dit Ambient. He vist que el el propietari del restaurant és un jove noiet rus, que ningú sap a què es dedica.
Míriam Artés diu que n’és la cap de sala, i el Sergi Tramuns és un cambrer. La Miriam és una rossa de pot de 44 anys – mal portats – i molt capficada amb els signes del zodíac i les energies. Te però més aspecte de pija de casa bona vinguda a menys, i que ara s’ha de guanyar la vida com pot. I clar, està ressentida. I porta la ràbia i la maldat per dins, però dissimulada amb un somriure ampli i unes metxes californianes, la típica cambrera que t’ha escopit al plat però te’l serveix amb un somriure dolç i delicat.
Durant la gravació l’han enxampat parlant amb menyspreu dels altres participants, dient que la Camila és “un poco corta” i que el Carles “és un putu personatge” i que és “un tarao”.
Ha tingut els sants collons de puntuar amb 0 i amb notes baixíssimes per a poder guanyar el concurs. Han votat tant baix que fins i tot en Marc, a la confrontació els ha preguntat dos cops si no es penedien de les seves votacions.
La Miriam diu que ella creu molt en crear energies i que el client les percebi. Doncs avui ha fet percebre a tota Catalunya la teva energia, d’hipòcrita, de falsa, bandarra, cretina, estúpida, malnada, malparida, malxinada … que són algunes paraules per definir-la que se m’acaben d’acudir ara mateix.
I arribem al restaurant Cobalto, al Masnou, amb el Sergio Martínez i Camila Cofano. Aquí hem vist per mi la millor cuina dels tres establiments, plats ben presentats, i ben elaborats. Però sobretot hem vist que el Sergio i la Camila són BONES PERSONES, que han votat honestament, posant notes bones quan han cregut que havien de ser bones, sense importar si els faria guanyar o perdre. I han perdut per la seva honestedat.
Però han sigut els absoluts guanyadors morals davant de tot Catalunya.
Espero que el seu restaurant s’ompli de clients que valorin el bon menjar que serveixen i que valorin estar servits per bones persones.
#JocCartesEstiu3Cat


Totalment d’acord. És una « persona » a la que no se li pot aplicar aquest substantiu. Fastigossa i odiossa com a poc.
exacte!
Independentment que Joc de cartes és un concurs televisiu sense més transcendència, aquesta individua ha quedat com una escòria humana i aés no ha dissimulat en cap moment. El premi, 3000 euris bruts, bruts per que pagarà el corresponent IRPF i per que la manera d’aconseguir-los fa pudor. I una publicitat extra no gens menyspreabke. Energía tòxica a tope, persona indessitjable i rastrera. Mol bè noia, ho has aconsseguit!
Totalment d’acord!