Joc de cartes el millor arròs del Barcelonès 

És sorprenent que després de vuit temporades del joc de cartes encara hi hagi gent que cregui que puntuant malament als contrincants es pugui arribar a guanyar el concurs.
S’ha de ser molt curt, ignorant, curt de gambals, analfabet, ase, burro i panoli.
I quan crèiem que ja no era possible superar a l’execrable Lara Pérez de la setmana passada, va i apareix l’Iris Mata, una noia que ha estat a punt d’arrabassar el títol de pitjor persona del 2025, títol que de moment ostenta la Lara Pérez del restaurant club 61.
El resum de programa d’avui seria que és molt complicat trobar un arròs digne a Catalunya i això és així perquè no és gens fàcil fer-lo: el brou, el punt de cocció, el tipus d’arròs, els ingredients… si parleu amb bons cuiners la majoria d’ells us reconeixeran que un dels plats més difícils de fer és fer un bon arròs.  I avui s’ha demostrat aquesta dificultat. En un restaurant l’han trobat passat i en un altre estava cru. Només un establiment l’ha tret al punt.

Comencem el programa al restaurant Maysi
El Pepe Serra és el propietari i cuiner de restaurant Maisy  barcelona i l’Iris Mata diu que n’és la directora. Però si busquem una mica per la web veiem que l’Iris treballa com a tècnica de recursos humans d’una empresa de serveis industrials, situada al final d’un trist polígon   industrial a Ciutat Meridiana. Vist el que hem vist, podem donar gràcies a Déu que només en sigui la tècnica de Recursos humans i no en sigui la directora, ja que una empresa amb una directora així no tindria cap mena de futur.
El Maysi restaurant va obrir el gener de 2025, per tant, quan van enregistrar el programa feia molt poc que havia obert.
Tots els comensals han estat d’acord que l’arròs estava passat, massa cuit, bo de gust, però massa cuit i amb massa ceba. En fi, que no ha agradat.
L’àpat ha sortit que gairebé a 90€ (NORANTA EUROS) per persona, un dels tiquets més alts a la història del programa de joc de cartes. 
L’Iris en sentir els comentaris dels altres concursants ha dit que “por la boca muere el pez”.
Si aquí hi hagués en Carles Porta us diria allò de “recordeu aquesta frase perquè més endavant serà important”.

Espai versàtil, (Badalona)
En Dragos Bada, el cuiner ens diu que ells no fan paelles, ells fan arrossos amb coses. És honest. 
Aquí és on hem començat a veure en acció a l’Iris i al Pepe, que no han trobat res bé, i que tot ho trobaven brut. I no han trobat bo cap plat.
Sí és cert – i el cuiner Dragos ho ha reconegut – que avui els arrossos li han sortit crus. Ha comentat que sempre fa arròs per dos i avui l’ha fet individual, no ha controlat les quantitats i li ha quedat cru. Però cru de collons.
Ha estat una llàstima, perquè realment tenien molt bona pinta, el producte era bo, i eren gustosos. Una llàstima que li hagin quedat crus.
He de dir que una cosa que a mi particularment em toca els collons, és que en un restaurant no puguis demanar un arròs per una persona, i que sempre hagi de ser per dues persones: no ho entenc. Si vols, cobra-me’l més car i ja està, però que em pugui menjar un putu arròs jo sol, jodert.
Com que els arrossos estaven crus i no es podien menjar, en Dragos ha decidit que no els hi cobraria, ja que no eren comestibles, i aquí, és on l’Iris, aquesta Amy Winehouse de polígon industrial – perquè és una poligonera – s’ha indignat i s’ha posat com una moto indignada perquè no li cobraven l’arròs, muntant un espectacle de poligonera indignada.

Barraca
I arribem al barraca, el restaurant on treballa la Paula Codina i el Melcior Muntaner, directora de recursos humans ella i director d’operacions ell, que ni puta idea del que vol dir, però aquí ha vingut i aquí el tenim.
El restaurant, com era d’esperar, l’Iris l’ha trobat brut, lleig, i no li ha agradat gens.
L’Iris tot ho troba brut, però si a ella li fessin la prova del cotó a la cara, necessitaríem un contenidor de cotó per deixar-la neta, que duu més pintura a sobre que la porta d’un hangar d’aeroport.
A sobre, la poligonera xoni, ha tingut la barra de comentar l’educació que havien rebut els seus contrincants envers la que havia rebut ella; els altres no sé on s’han (ben) educat, però el que sí que hem vist que a ella l’han educat en una cantonada d’un polígon, entre una autopista, un barranc i un abocador il·legal.
En aquest restaurant, per fi, els arrossos han sortit al punt, estaven ben fets i en general han agradat a tothom menys, és clar, a la xoni.

Les frases que l’Iris ha deixat per a la posteritat, han sigut:
“Nos van a ganar estos y lo sabes, con la mierda de arroz que han hecho, con arroz bomba”. 
“yo acuchillo de frente, no por la espalda”
“ens posaran un 0 en tot aquests dos cabrons, quedarem tercers”
I la millor: “vull canviar la nota del Barraca, del menjar, d’un 6 a un 3.  Perquè no vull que guanyin, vull guanyar jo”.

Recordeu allò que va dir l’Iris el començament del programa que “por la boca muere el pez”? DONCS AIXÒ.
I la cirereta del pastís, si doneu un cop d’ull a les ressenyes del restaurant Maisy veureu que ahir hi va haver una allau de ressenyes (més de 200) deixant actualment la seva puntuació en un bonic 2,4. Estan doncs a punt de morir.

#JocCartesEstiu3Cat