Joc de cartes, el millor plat tradicional de Lleida

Ahir, mira com són les coses, es van repartir les noves estrelles Michelin i a Catalunya n’hi van caure cinc de noves. Després de la festa gastronòmica d’ahir, ens trobem avui amb la realitat “gastronòmica” del país, i, si a més a més, és a Lleida……
De fet, al programa d’avui s’ha demostrat que cada cop és més difícil trobar restaurants que vulguin participar al joc de cartes. Tan difícil és que fins i tot s’han hagut de desplaçar a Lleida perquè a les comarques de la Catalunya civilitzada, ja no hi ha ningú que hi vulgui participar.

L’Ideal (Almenar)
Restaurant de poble, amb un portal al qual no entraries mai i situat en un carrer sense possibilitat d’aparcar, que, que això sol ja ens indicaria que ja hem de marxar cap a un altre lloc.
Diu que era l’antic cinema del poble i la veritat és que l’interior és molt ampli.
La Cristina, la cuinera, és una noia de mirada pura i brillant… però no mira prou recte, no sé si se m’entén, i en la seva frase de presentació ha dit que Si em veuen un error no em deixaré trepitjar.
La veritat és que l’he trobat bona noia, bona persona, i la cuina que ha presentat ha estat prou bé amb unes postres que han sobresortit.
És un restaurant que hi aniria expressament a menjar? No.

El Colibrí (Alcarràs),
Restaurant de carretera situat a una benzinera on el millor que podries fer és omplir el dipòsit de benzina i guillar ràpidament d’allà. Si trobeu un restaurant enmig d’una recta quilomètrica, és precisament per passar-hi a tota velocitat i no aturar-s’hi; és que se us ha d’explicar tot, hombre.
Per no tenir, el restaurant no té ni ressenyes a google, que això, TAMBÉ VOL DIR ALGO.
Jordi Espinet ens diu que és un cambrer d’alta gamma i que ha sortit molt, molt. Amb la segona cosa té tota la raó, i no és que hagi sortit molt, és que va sortir MASSA.
En la seva frase de presentació deia que “Si dones merda a preu car, no ens entendrem”, i està clar que era la frase que utilitzava diàriament en la seva època en què tancava tots els afters de Lleida, Barcelona i València. Frase que deia als seus dealers, és clar.
És l’exemple viu del que passa quan durant anys has sigut un politoxicòman i que ara ni amb la metadona ho pots dissimular.
Pel que fa al seu restaurant i al seu servei… amb prou feines assoleix l’aprovat, i fa pinta que no progressarà adequadament, tal com diuen els professors de primària avui en dia.
Però endavant, estem amb tu. #deladrogasesale.

La Sènia 40 (Albatàrrec)
Aquí hem descobert la que possiblement serà la pitjor persona de la vuitena edició del joc de cartes.
Durant el programa la Susanna s’ha mostrat com una bona noia, una mica Bleda, figa flor, yo soy paz ens ha dit, però a la confrontació final s’ha pogut veure com de bandarra, malanada, miserable, canalla, rufiana, mala bua i execrable era, fent creure als concursants que s’emocionava davant d’un plat perquè li ha semblat sublim, però l’ha puntuat amb un 5, pensant que d’aquesta manera tenia possibilitats de guanyar el concurs. A més a més, s’ha fet passar per cuinera, quan en realitat la que cuina i porta el negoci és la seva mare i la seva tieta, a les que, per cert, maltracta i crida.
Restaurant que el que mereix, és que sigui clausurat: per farsant i mala persona.

Bar Lídia ( Lleida)
L’Isidre es presenta amb la frase Al meu local no se´ns pixaran a sobre.
Doncs a la façana de l’edifici s’hi han pixat més gossos que porcs hi ha a la província (recordem que la cabana porcina de Lleida arriba gairebé als 5 milions).
Edifici depriment, tristíssim, fet i deixat estar, situat a peu de carretera on els camions passen a 4 pams de la façana, amb unes fabuloses vistes a un marge abandonat, segurament ple de xeringues; per fotrer’s un tret al genoll, vaja. Tenen una terrassa amb una bota de vi i dues cadires, que ni un ionqui de la mina trobaria adequat asseure-s’hi.
Però a l’interior la cosa canvia; a l’Isidre l’ajuda l’encantadora Sònia i ha ofert una cuina digna d’anar-hi a menjar.
I té mèrit que amb una cuina tan petita i estreta, puguin oferir una cuina de nivell que han donat, amb uns plats ben pensats i acabats, un bar que mereix una visita i s’ha de reconèixer que són els justos guanyadors.

I fins aquí.
A veure si la setmana vinent us puc donar la bona notícia que el restaurant de la Susanna ha tancat definitivament.