Amics i compartir. Per tant, compartir amb amics. I això és el que faig de tant en tant, compartir aquelles coses que m’agraden amb amics que també hi tenen afinitat. De la meva recent visita al mercat de la tòfona de Richerenches, vaig tornar amb unes tòfones, i amb aquesta excusa vàrem organitzar un petit sopar.
El primer plat va ser una pizza de tòfona: massa de pizza, mozzarella i enfornar. En sortir del forn ratllem tòfona al damunt. I ja està. És un plat molt simple, però necessita bons ingredients. En ratllar la tòfona sobre la pizza calenta, fa que desprengui amb facilitat tot el seu aroma.
El segon plat va ser una llesca de pa torrat amb làmina de tòfona, oli i sal. Plat més simple encara: Pa del cove, del forn de Sant Antoni a Santa Eulàlia de Ronçana. Un pa de fermentació llarga, amb massa mare, en peça tipus rodó pa de pagès de 600g, torrat, amb un raig d’oli verge d’oliva, unes escames de flor de sal i tòfona laminada amb mandolina.
Ou tofonat i cansalada de coll. Ou ferrat tofonat, amb cansalada de coll de porc de Vic (bullida i marcada a la planxa). Cinc dies abans vaig posar les tòfones i els ous en un recipient tancat: l’ou ferrat resultant és sorprenentment una explosió d’aroma, i la cansalada de coll….és una gourmanderia.
Tagliatelle amb tòfona. De pastes Santmartí de Caldes de Montbui, feta amb sèmola de blat dur i aigua termal. Una nou de mantega i tòfona ratllada. Santmartí és una de les últimes elaboradores de pasta artesana que queden a Catalunya, i amb una història de més de tres segles, tal com diuen ells, fideuers des del 1700.
Brie tofonat. Dues peces de brie de 65% de matèria grassa de diferent curació, partides per la meitat i farcides amb làmines de tòfona. 5 dies de repòs, però no ha aconseguit impregnar-se de tant aroma com hauria volgut.







